És evident que la relació que s'estableix entre la famílies
i l'escola juga un paper molt important en el desenvolupament del nen/a. Si
tenim en consideració que la família i l'escola són, seguint la teoria sistèmica
de Brofenbrenner, els microsistemes de major influència en la vida d'un infant
llavors, els sistema de relacions (o mesosistema) que s'estableix entre aquests
hauria de ser fluid i recíproc, és a dir, basat en una interacció mútua i una
comunicació de qualitat per a garantir que el nen/a es desenvolupi adequadament.
Són nombrosos els estudis que avalen aquesta realitat. Christenson,
Round i Gorney (1992) van identificar cinc grans processos de l'ambient
familiar que afecten a l'assoliment escolar de l'estudiant: les expectatives i
les atribucions sobre els resultats acadèmics dels nens, l'orientació de
l'ambient d'aprenentatge de la llar, les relacions pares-fills, els mètodes
disciplinaris i la implicació dels pares en el procés educatiu tant en el
centre escolar com en la llar. Per tant, els esforços tant per part de l'escola
com de les famílies, haurien de destinar-se a establir una relació de
cooperació, més enllà de la participació en activitats puntuals realitzades a
l'aula.
A l'escola tradicional la participació de la família
era molt escassa. La llar i l'escola eren dos àmbits separats en la vida del
petit. El nen/a anava a l'escola per aprendre aquells coneixements acadèmics
que el mestre li podia ensenyar mentre que la família s'encarregava
fonamentalment d'educar en valors i actituds. El mestre mai era qüestionat per
les famílies, tenia una seguretat autoritària recolzada pels propis pares.
L'escola es sustentava en uns valors i principis molt clars on el mestre
autoritari tenia un paper privilegiat com a font de coneixement.Però, els ràpids canvis socials que es van anar produint en el si de la família han provocat una crisi a nivell educatiu en ambdós sistemes: l'escola i la família. Existeix un gran desconcert en torn al paper que li correspon a cadascun dins el procés educatiu dels petits. Socialment, avui s'exigeix i es qüestiona més als mestres i en general a l'escola com a institució, s'ha sobrecarregat als docents amb responsabilitats que tradicionalment requeien sobre els pares, fent molt més complexa la seva tasca. Així doncs, paral·lelament s'ha anat produint un distanciament en la relació família-escola, que ha contribuït en gran mesura a debilitar ambdues estructures amb conseqüències visiblement negatives per als infants. És per tant una clara necessitat cercar nexes comuns entre l'escola i la família per "compartir inquietudes, experiencias y expectativas sobre la educación de nuestros hijos. (...). Es importante crear comunidad educativa en el colegio porque así generamos conocimiento, es decir, aprendemos a resolver problemas educativos y familiares, aprendemos a mantener con responsabilidad tradiciones de aprendizaje y, sobre todo, descubrimos el valor de la autoridad para orientar el conocimiento en la sociedad de la información", (Domingo Moratalla, 2006).
Parlem de crear comunitat educativa des de la
igualtat, la confiança, el respecte i la cooperació. Com hem dit abans, no ens podem
conformar amb una relació superficial basada en la participació puntual en
algunes activitats, hem d'aspirar a un major grau d'unió col·laborativa entre
família i escola. Des de l'escola s'ha de prendre la iniciativa de convidar a
les famílies al centre, en primer lloc, informant del projecte educatiu i de la importància de la seva intervenció per
al bon funcionament d'aquest.
Encara que aquesta necessitat d'enteniment és visible,
la pràctica s'allunya d'aquest discurs i es fa complicat establir aquests
vincles amb les famílies per part de l'escola. "Parece que la familia y la
escuela hablan distintos idiomas, miran con distintos ojos, perciben de
diferente manera al niño. Cuestiones tan importantes para ambas como el
comportamiento de los hjos pueden ser percibidas de diferente manera por padres
y profesores. Por ello, hoy más que nunca, se reivindica la importancia del
establecimiento de relaciones positivas, cordiales y de apoyo, así como la
necesidad de colaboración e intercambio entre dos sistemas que han de trabajar
simultáneamente abiertos al entorno y en interacción con él, (Dolero y Vázquez,
2005) ".
Els mestres demanen major implicació per part de les
famílies, però en quin sentit? Com volem que sigui la participació? Estem realment
preparats els mestres per cooperar amb les famílies estant en el mateix pla
d'igualtat i obrant junts o únicament sol·licitem una major participació en
tasques ja planificades, dissenyades i organitzades per nosaltres? En torn a aquestes
qüestions, els centres educatius haurien d'examinar quin model de relació amb
les famílies fomenten així com establir canals de comunicació adients per a
aconseguir la implicació dels pares i mares en el desenvolupament de l'escola.
García-Bacete (2003) va realitzar un estudi sobre les
principals dificultats que expressen els pares i professors respecte la
participació a l'escola. Com a pares, van
comentar que tenien un gran desconeixement sobre l'entorn escolar, que tenien
dificultats en la compressió de la legislació i de l'organització del sistema
educatiu. D'altra banda, els professors van donar arguments del tipus: alguns pares
intenten imposar les seves idees, interfereixen en la nostra labor, només
generen problemes, els pares no saben com funcionen les escoles, consideren que
determinades metodologies són ximpleries…
Com veiem, els canals tradicionals de comunicació, com
l'entrevista o les reunions de pares, no són suficients per a establir una relació
estreta amb la família. Els pares i mares no comprenen què fan els seus fills
ni quina metodologia sustenta la pràctica educativa dels centres i fruit en
part, d'aquest desconeixement, els mestres es queixen de la manca de
col·laboració que ofereixen. Es necessiten plantejar noves estratègies de
comunicació per a poder establir lligams i finalment, aconseguir una vertadera
cooperació entre família i escola. En aquest sentit, les noves tecnologies ens
plantegen un ampli horitzó per a comunicar-nos amb els pares i mares i
sobretot, fer visible allò que passa a les aules i que els pares desconeixen.
Aquests recursos ens poden ajudar a superar la incompatibilitat horària i les
distintes problemàtiques familiars, en la que influeix la carència d'una
vertadera compatibilitat de vida familiar i laboral, (Aguilar i Leiva, 2012).
Luque (2009) ens planteja l'experiència dels blocs per
a promoure espais interactius de tutoria virtual. L'any
passat per al desenvolupament d'un treball a l'assignatura Família i Escola sobre
els canals de comunicació existents, vàrem realitzar el un estudi sobre els
Blocs. Per tal de conèixer amb més profunditat aquesta realitat, ja que en
molts centres ja s'han implantat els blocs com un mitjà més de comunicació,
vàrem a acudir a un centre innovador en les TIC i que té molt present la
necessitat de fomentar aquests canals, el CEIP Can Cantó.
La directora ens va explicar el funcionament del Bloc
de l'escola i de les aules i ens va fer una valoració molt positiva del seu ús.
Els bloc pot tenir múltiples usos i finalitats, des de publicar una circular
amb una finalitat informativa fins a un ús didàctic on els infants fan una
redacció sobre algun esdeveniment ocorregut al centre o una reflexió sobre l'aprenentatge
realitzat. El bloc esdevé una finestra a l'aula per a què els pares tinguin
l'oportunitat de saber que fan els seus fills i com ho fan. És una oportunitat
per a establir un diàleg amb el seu propi fill/a sobre allò que aprèn a
l'escola i amb el docent per tal d'oferir idees i suggeriments.
A més, és una eina en la qual es poden compartir fàcilment
recursos i és accessible a tothom ja que la seva creació i actualització es
molt intuïtiva, molt més senzilla que una pàgina web, permetent que diverses
persones puguin redactar els continguts, facilitant el treball en equip, propi
d'un grup de treball.
Tal i coms ens deia na Isabel, la directora del
centre, les famílies tenen una bona valoració d'aquest canal i si en canviar de
curs la mestra actualitza menys el contingut són les pròpies famílies qui
reclamen l'activitat dins el bloc. Les famílies volen estar informades d'allò
que passa dins l'escola i aquest és el primer pas per a cooperar i construir
conjuntament l'escola.
Encara que aquestes eines sens obren tot un món de
possibilitats mai ens poden oblidar del contacte presencial amb les famílies.
Aquests són recursos complementaris que sense cap mena de dubte faciliten i
molt, la bona relació entre l'escola i la família.
En aquesta nova realitat escolar, els pares han de
participar compromesa i activament amb l'escola, promovent, segons paraules de
Lola Abelló (2005), presidenta de CEAPA, " (...) un sistema educativo que se centre en las capacidades comunicativas
(verbales y no verbales) y las competencias emocionales, evitando así, que el
hilo de la comunicación que une a padres e hijos se rompa."
FONTS BIBLIOGRÀFIQUES:
- AGUILAR RAMOS, Mª C. i LEIVA OLIVENCIA, J. (2012). La participación de las familias en las escuelas TIC: Análisis y reflexiones.
- BROFENBRENNER, U. (2002). La ecología del
desarrollo humano. Pàgs. 40‐45. Barcelona: Paidós
- HERNÁNDEZ PRADSOS, Mª A.; SOLANO FERNÁNDEZ, I. M.; SÁNCHEZ ROMERO, E. I. Comunidad educativa: familia, escuela y TIC. IV Congreso Internacional de EDUCARED
- LUQUE AZNAR (2009). Las TIC, enlace entre la familia y la escuela de educación infantil. Revista Digital "Práctica Docente" nº 15
- MOLINER, L. i BAGAN, S. Comunicación cooperativa entre la familia y la escuela: Un programa para ayudar a los profesores i a las familias a comunicar-se mejor entre sí. Jornades de Foment de la Investigació. Universitat Jaume I.
- TRUJILLO, F. Educa con las Familias. Document PDF. Web educ@contic. El uso de las TIC en las aulas. [En la xarxa] http://www.educacontic.es/blog/educa-con-las-familias
- TRUJILLO, F. Educa con las Familias. Document PDF. Web educ@contic. El uso de las TIC en las aulas. [En la xarxa] http://www.educacontic.es/blog/educa-con-las-familias
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada