POSSIBILITATS DIDÀCTIQUES DE L'ORDINADOR I LES XARXES PER A LA TRANSFORMACIÓ DE L'EDUCACIÓ

"L'accés a la informació que proporciona Internet permet generar un nou tipus de coneixement, ja no es tracta de gestionar dades posat que això ja ho fan les màquines per nosaltres, sinó de donar forma a un pensament creatiu basat en la combinació de diferents perspectives o aproximacions a un mateix tema". (Programa Redes, 2010)

 

La nostra societat ha donat grans passos en els últims anys en el camp de la innovació i  la tecnologia. De fet, els canvis han estat tan marcats que la nostra forma de vida s'ha transformat radicalment, convertint a les noves tecnologies en pràcticament una necessitat.

Malgrat tot, a les nostres escoles aquesta transformació, aquest important canvi, encara no s'ha acabat d'instaurar. El canvi no passa per tenir un ordinador dins l'aula sinò en l'ús que aquesta tecnologia ens ofereix, que permeti realment un procés interactiu d'aprenentatge. Per tant, com a educadors hem de considerar si realment s'està innovant o es continua perpetuant una metodologia pròpia de l'escola tradicional encara que en suport informàtic.


Tot i aixó, trobem que existeix una gran conscienciació per part de molts docents per avançar fins a aquest nou paradigma i de l'important paper que juguen les noves tecnologies per CREAR AVUI LES ESCOLES DEL DEMÀ. He trobat un vídeo del programa "Redes" en el qual participa Richard Gerver, un gran defensor del canvi educatiu, que m'ha semblat molt apropiat per parlar d'aquest tema i m'ha permès reflexionar sobre diversos aspectes relacionats amb les possibilitats didàctiques que ens ofereix l'ordinador i les xarxes per aconseguir una transformació educativa.

Un aspecte fonamental és que l'escola prepari per a la vida. Una vida que gens té a veure amb la d'èpoques passades. No sabem què ocorrerà en el futur ni què tocarà viure als nostres alumnes/as per tant, s'ha de preparar per a la incertesa. Els hem de proporcionar eines que els permetin desembolicar-se en un nou entorn en el qual els mitjans de comunicació tenen un gran abast i són una gran força de poder i d'influència. Avui són moltes les oportunitats per accedir a la informació però no per això es pot estar generant un veritable coneixement. Per això, considero que el rol del mestre cobra un especial significat ja que no totes les fonts són vàlides ni apropiades.

Hem vist com Adell (2003) ens parla de la "cacera del tresor" com una estratègia didàctica per "adquirir informació sobre un tema determinat i practicar habilitats i procediments relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació en general i amb l'accés a la informació a través de la Internet en particular." D'altra banda, Gerver (2010) ens posa un altre exemple en el vídeo que bé es podria considerar com una "cacera del tresor". Amb la finalitat d'estudiar el concepte d'empatia, la mestra proposa la següent pregunta: Com creieu que seria la vostra vida si fossis una tortuga? Aquest autor ens proposa centrar l'aprenentatge en una pregunta per estudiar un contingut de forma interdisciplinària i amb un propòsit real que motivi a l'alumne a investigar i descobrir sota la supervisió de l'educador. Com veiem, la figura del mestre com a encarregat de guiar el procés personal d'aprenentatge de cada nen/a cobra força.

Des del meu punt de vista, el paper de les noves tecnologies és fonamental per aconseguir superar la visió de l'educació centrada en el llibre de text amb el consegüent empobriment informacional (en total contradicció amb les múltiples fonts d'informació de les quals avui disposem) i la participació passiva de l'alumne. Amb això, no vull dir que hàgim de centrar el procés d'aprenentatge en la utilització d'aquests mitjans tecnològics, és un important recurs com n'hi ha altres per arribar al coneixement (consultar diferents llibres de la biblioteca, preguntar a les nostres persones properes, etc.).

En Educació Infantil sobretot, la importància de l'experiència directa i l'observació és fonamental i no ha de quedar relegada sota cap aspecte ja que en aquesta etapa prima l'aprenentatge per descobriment i a través de l'experimentació. No obstant això, les noves tecnologies poden sumar en el procés, la qual cosa hem d'intentar és explotar al màxim els recursos que disposen els nostres alumnes per aconseguir motivar-los cap a l'aprenentatge.

 

ç

Presentació

Hola!! Em dic Tanit, tinc 21 anys i visc a Eivissa, on vaig néixer. Quan era petita vivia en una zona molt bonica de la illa al camp, a Buscastell, i per sort vaig tenir l'oportunitat de poder anar a dos escoles unitàries de les quals guardo molt bon record. Érem molt pocs nens i ambdues mestres eren molt atentes amb tots nosaltres i amb les famílies, fèiem moltes activitats creatives i imaginatives i jugàvem molt a l'aire lliure. Sempre em va agradar ajudar a la mestra a preparar les activitats i a cuidar als infants que eren més petits. 

 

Quan tenia uns 8 anys, ens mudarem a un pis a la ciutat. Vaig canviar d'escola i puc dir que també en tinc bon record. Els mestres que vaig tenir també crec que em van marcar molt a l'hora de valorar aquest treball tan positivament.

 

En els anys d'institut en canvi, els professors s'implicaven menys tant amb els alumnes com amb les famílies i tampoc es preocupaven massa d'afavorir un bon clima de companyerisme a l'aula. Simplement, arribaven a classe i impartien la seva matèria sense donar la mínima importància a les relacions afectives que creaven a l'aula. Encara que sempre hi ha excepcions. De fet una de les millors professores que sens dubte he tingut va ser a l'institut, al Batxillerat.

Una de les seves majors qualitats és la seva calidesa humana, la seva dolçor i la seva comprensió. El respecte no l'imposava, se'l guanyava ella mateixa, tractant-nos a nosaltres amb respecte i afecte. Sempre tenia una paraula amable quan la necessitaves i si tenies un problema s'implicava al màxim per aconseguir solucionar-lo i que et sentissis millor. Per a mi, és tot un exemple. Espero que jo també sàpiga transmetre als meus alumnes amb una mirada o un gest de complicitat aquesta estima i simpatia que ella ens transmetia a tots.

Malgrat tot, quan va arribar el moment de decidir que volia estudiar tenia dubtes. També m'hagués agradat estudiar Infermeria, sempre relacionat amb els nens, però per sort (ara ho sé) no em van agafar a la carrera. D'aquesta manera, el destí va voler d'alguna manera que estudiés la meva segona opció, Educació Infantil. No crec que hi hagi alguna altra cosa que m'agradaria més estudiar i dedicar-me com a treball.

Crec que és una professió totalment vocacional i que si de debò t'agrada, és molt gratificant a nivell personal. Pensar que estàs formant i contribuint a que aquests nens i nenes creixin sans i feliços és una gran satisfacció.

Fa dos anys vaig estudiar el Curs de Monitora de temps lliure com una forma de complementar la meva formació universitària i d'ajudar-me a trobar treball. Vaig tenir l'oportunitat de fer les pràctiques de monitora en una escola d'estiu amb un grup de nens de 5-6 anys i ha estat una gran experiència. Durant aquest temps vaig tenir l'oportunitat de tenir un primer contacte directe amb els nens en un entorn privilegiat, a l'aire lliure i amb zones de bosc, hort i animals. Com a monitora crec que vaig saber desembolicar-me bastant bé, creant un clima d'afecte i confiança amb els nens/as que va influir molt positivament en el bon desenvolupament de l'activitat. Per a mi, un fet fonamental és que els nens sentin que la persona de referència és sensible a les seves demandes emocionals i sempre procurava que tots es trobessin a gust i feliços a l'escola, donant-los afecte i oferint-los comprensió i estima.

L'experiència em va resultar molt gratificant i divertida i, en general, fácil, encara que amb alguns nens/as vaig trobar amb dificultats a l'hora de motivar-los per realitzar certes activitats que no semblaven interessar-los.

Una de les meves majors qualitats crec que és saber implicar-me mantenint una distància afectiva adequada, i no solament amb el meu grup d'alumnes sinó amb tots els nens/es.

L'experiència de fer les practiques a l'Escoleta va suposar també un gran aprenentatge. Observar, sentir i compartir amb els nens, les educadores i les famílies la vida de l'Escoleta.  Cada dia que passava, aprenia alguna cosa nova i em trobava més confiada i segura respecte a les meves pròpies capacitats. Sento que em trobo en el camí correcte, que això, ser mestra és el que m'agrada i m'omple com a persona.

Ara m'agradaria compartir amb vosaltres un vídeo que vàrem realitzar aquest estiu a l'Escola on vaig estar treballant com a monitora. Per als infants el lipdub era una activitat divertida, diferent. Per a mi, allò fonamental era que s'ho passaren bé i que gaudissin ballant i cantant, en la mesura d'allò possible ja que la cançó és el "Gangnam Style"!!

La preparació del lipdub va ser un poc caòtica, degut a la gran tasca de coordinació que s'havia de realitzar ja que participaven tots els infants de l'escola i a més el recorregut disposat per a la gravació era bastant ample. El dia de la gravació va ser un poc pesat. Penso que de cara a realitzar una altra activitat com aquesta, tenint en compte l'edat i les necessitats dels infants, s'hauria de gravar en dos dies. No obstant, penso que és una activitat que té moltes oportunitats educatives ja que motiva molt en general als infants i es pot adaptar a les necessitats dels nens. Per exemple, gravant diferents parts dies diferents per no saturar als nens.

Precisament d'aquesta assignatura allò que espero són recursos per a poder adaptar les tecnologies i allò que ens ofereix la xarxa per a crear materials educatius i possibles usos per a realitzar diferents activitats a l'aula. En aquest moment, penso que el repte és troba en introduir la tecnologia en les etapes més primerenques i amb un ús actiu per part del nen.

Us deixo amb el Lipdub... Espero que vos agradi...!!!